Guanyarem
Divendres, 18 de Juny de 2010 23:10 | 
Author: Arturo Reig | 
El futbol és la metàfora de la vida.
L'Ontinyent CF és la representació sobre el verd tapet del joc de la realitat del poble al que representa. Ontinyent, llunyà de la capital, qualificat antany de manera despectiva com poble de la muntanya. Apartat, aïllat per unes comunicacions deficients, oblidat pels poders fàctics. Es va fer a si mateix a força d'esforç, treball i obstinació. Mai ningú va regalar gens a Ontinyent. Va créixer, va crear un entramat industrial i va atreure a gran quantitat de gents forasteres per a totes juntes, convertir-lo en una referència.
Amb el seu desplegament va germinar el futbol i amb ell es va desenvolupar. Va néixer un club digne representant de la població. Un equip ambiciós, lluitador i forjat en l'adversitat. Un equip amb una història gloriosa, repleta de pàgines èpiques, no van faltar les dificultats però sempre va haver gent amatent a mantenir viu a l'Ontinyent. Mai va caure a categories regionals, va caminar fregant l'abisme però sempre es va sobreposar. Es van passar anys de mediocritat, però malament que bé, el pes de l'escut i de la responsabilitat de qui van voler i volen al club ha servit perquè pas a pas, s'hagin reviscut verds llorers.
El diumenge Ontinyent va viure un dia històric. La nostra identitat com poble es va banyar en orgull i va treure lluentor a l'autoestima. El Clariano, autèntic símbol ontinyentí, menyspreat, mutilat i abandonat en moltes ocasions a la seva sort pels representants polítics, va vestir els seus millors gal·les i fins a la insigne torreta, de manera discreta i serena va arribar a moure els seus fonaments al so de "que bote el Clariano!!!"
I el diumenge guanyarem. No serà fàcil, però guanyarem. Mai va ser senzill, les osques que al llarg dels temps s'han fet espai en l'escut ontinyentí, demostren que com més dificultosa és l'empresa més es creix l'Ontinyent.
Guanyarem perquè ens ve a la ment el gol de Bisbal, agònic, desesperat, a Múrcia, en el minut cent quinze de partit quan no quedaven forces, quan les goles de la graderia i les cames dels jugadors no donaven per a més.
Guanyarem per l'ascens assolit en León, altra gesta insigne, amb un empat sofert, barallat i amb gol de Garzón.
Guanyarem per Águilas, en aquell xoc en un camp infernal, amb un àrbitre que va expulsar a Richi, amb un rival que presumia de noms i es veia en segona B, perquè li era suficient amb l'empat. I guanyem 0 a 1 . Guanyarem per Inca i per Sòria amb el gol en l'últim instant.
Guanyarem perquè l'Ontinyent sempre agrada de conquistar territoris llunyans i aconseguir les seves gestes lluny de feu propi.
Guanyarem perquè amb Aparicio s'han jugat nou partits de promoció i no s'ha perdut cap. Perquè sempre s'ha marcat fora de casa i perquè qualsevol resultat dels aconseguits en partits fora de casa ens valdria, com a mínim, per a forçar la pròrroga.
Guanyarem perquè l'Alcorcón ja va viure els seus dies de glòria eliminant al Madrid i el futbol té comptes pendents amb l'Ontinyent.
Guanyarem perquè els jugadors es van a deixar la pell, orgullosos de defensar els colors que vesteixen, gustosos de tenir una afició com la qual els dóna suport i amatents a formar part de la història d'un club de llegenda. És la gran oportunitat del club però també dels jugadors.
Guanyarem perquè la història es fa gran en empreses impossibles. El de Sòria va ser èpic, el d'Alcorcón serà inenarrable.
Guanyarem perquè hi ha detalls que marquen una destinació; l'Ontinyent va ascendir en dues ocasions a Segona, anys 63 i 68, aquestes mateixes temporades va ascendir el Llevant a Primera. I ja saben que els granota van regressar el diumenge a la màxima categoria? Puc pecar d'optimista, però no puc deixar de ser-lo pensant? Som l'Ontinyent.
Arturo Reig | Periòdic Loclar
Darrera actualització ( Divendres, 18 de Juny de 2010 23:20 )
